Celtis Australis – Família: Cannabàcies
Característiques generals
Arbre caducifoli de forma arrodonida que pot arribar fins als 15-25 m d’alçada.
La seua escorça és llisa i de color gris clar.
Les fulles són simples, asimètriques, punxegudes i de forma oval; tenen el marge serrat i fan 5-15 cm de longitud i 4-6 cm d’amplada. Són de color verd fosc per l’anvers i verd més clar pel revers; tenen pèls i són aspres al tacte.
Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són solitàries i poc vistoses. Són de color verd clar i neixen amb les fulles.
El fruit (lledó) és menut (1 cm), rodó i llis; primer és de color verd i quan madura es torna negre. És comestible, però té poca carn i molt os.
Usos
És un arbre idoni per construir eines amb les quals portar endavant els treballs dels diferents cicles agraris. La seua fusta flexible, utilitzada des del Neolític, ha servit per a fer els mànecs de les aixades, de les corbelles, de les destrals, de les lligones, dels pics i masses, i amb ella s’han fet les forques per ventar el blat, cèrcols de bótes, arquets de carros, jous per enganxar l’aladre, cametes de forcat, capcingles de les aparellades, fuets o tralles, rems, esquís, gaiatos… Però allò que més específicament ens dóna aquest arbre de fusta forta i flexible són les forques. En aquest cas, és molt interessant el tipus de ramificació que presenta, que afavoreix la confecció de forques amb diversitat de pues, totes elles ben disposades.
El botànic valencià A. J. Cavanilles, en el llibre Observaciones sobre la Historia Natural (1795), també ens deixarà una informació molt completa de la utilització que feien de la fusta del lledoner en moltes comarques valencianes, en aquest cas com ho feien els llauradors de la Vall de Cofrents:
“Dexan crecer los renuevos como cinco pies, y para que formen un palo derecho y sin nudos hasta dicha altura van arrancando las varitas trasversales: llegados los renuevos á tal estado, conservan en ellos dos, cinco o mas ramas para hacer después otras tantas puas y formar las horcas, tan útiles como las bieldas para menear la parva, recoger y cargar la paja, y otros usos del campo, con la ventaja de ser una sola pieza.”
Curiositats
Aquest arbre pertany al grup de les 4 ombres “reials”: Lledoner, Morera, Til·ler i Alzina. Així, baix aquest arbre l’ombra sempre serà fresca i hi correrà l’airet.
El lledoner a l’entrada d’una finca o cases de possessió és senyal de benvinguda, o millor dit ho era en el passat, ara difícilment podrem arribar a prop de moltes de les cases antigues convertides en antics búnquers tancats al visitant aperduat.
I la tradició ens diu que si es té fermat al ca de bestiar davall del lledoner de l’entrada de la casa, a part de guardar, sempre serà ximple i bon al·lot i mai tornarà rabiós ni es girarà contra l’amo. Això per l’efecte protector de l’arbre.
Lledoners del Parc Poliesportiu
Els 15 lledoners es troben al costat del poliesportiu, en un Parc Municipal d’esplai i per a la pràctica d’activitats bio saludables. Les seues mesures es troben aproximadament entre 0,50 metres i 0,84 metres de perímetre de tronc, amb una capçada major de 5,5 m. Els troncs són únics, excepte dos arbres amb troncs dobles, i tenen una verticalitat total i una forma natural, amb les rames baixes podades.
AFECCIONS: Menudes podes, no greus.
VIDA ASSOCIADA: Caragols, varietat d’ocells i rastres d’animals domèstics.
ENTORN:
- NATURAL: Sòl completament permeable, amb abundant vegetació herbàcia.
- ANTRÒPIC: Zona d’esplai i molt a prop del Poliesportiu i de la zona Hort-i-Cultura.
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 38.91877, -0.19228
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 38.91825, -0.19141
Etnobotànica i història associada:
Arribarem pel Camí Vell de Gandia (antic camí carreter, d’origen medieval que travessava de sud a nord tot el terme municipal, passant per dins del nucli urbà), a l’aparcament del Poliesportiu, on es troba la piscina municipal, camps de frontenis, futbet i basquet; i just, al costat, ens trobarem amb el Parc del Poliesportiu, amb la presència dels 15 lledoners.
El lledoner és considerat “l’arbre de les forques”, i abans era un arbre molt preuat, per les següents raons:
1.- Construir EINES amb les quals portar endavant els treballs dels diferents cicles agraris. La FUSTA FLEXIBLE del lledoner, utilitzada des del Neolític, ha servit per a fer els mànecs de les aixades, de les corbelles, de les destrals, de les lligones, dels pics i masses,…
2.- Com a recurs contra l’EROSIÓ. Les SÉQUIES estaven fetes amb terra i pedres, i les ARRELS dels lledoners evitaven l’erosió.
3.- La FUSTA també és bona per a fer CARBÓ. Necessari per a alimentar el foc dels trapigs i enginys de la canya de sucre.
4.- Les FULLES també s’utilitzaven com a farratge del BESTIAR, com els ramats de cabres i ovelles.
5.- Produeix un FRUIT en forma de dropa comestible, EL LLEDÓ, un poc més gran que un pésol, que madura al llarg de l’estiu i a la tardor pren un color negre; la polpa, de gust dolç i farinós, és comestible i rica en VITAMINA C, ferro i potassi. Del lledó també se n’extreia oli i es feien BEGUDES ALCOHÒLIQUES I CURATIVES. El fruit, a més a més, es considera com un ANTÍDOT contra les diarrees.
6.- Des del temps de l’aparició de l’agricultura, el lledoner era l’encarregat de PROTEGIR ELS LLOCS ESTRATÈGICS o de culte. Se li anomena L’ARBRE DELS SANTUARIS i els moriscos caminaven a demanar algun favor corporal tot seguint el ritual de MULLAR-SE AMB L’AIGUA que hi brolla en alguns racons, i com a testimoni de les seues peticions deixaven penjades les capes que portaven.
Si veieu, del lledoner se n’aprofitava tot i tenia una importància fins i tot, espiritual per a la gent de l’època.
…
Un itinerari complementari que proposa aquesta ruta (més endavant), és visitar el Lledoner de Merlich. La seua altura total és de 23,50 m., amb un perímetre de tronc de 5,77 m., amb un diàmetre de copa de 24,30 m i un diàmetre perpendicular de 19,40 m. Aquestes impressionants mesures fa que siga UN DELS ARBRES MÉS GRANS DE LA SEUA ESPÈCIE a Europa (tenim una referència d’un lledoner al municipi de Treviso de 5,72 m de perímetre de tronc i amb una estimació en edat de 157 ± 20 anys).
Avui en dia, el Lledoner de Merlich està PROTEGIT COM ARBRE SINGULAR per l’Ajuntament d’Ador, gràcies a l’impuls del Col.lectiu Nostra Terra.
Accés a peu des de l’aparcament:
Es troba aparcament fàcilment a la Plaça del País Valencià o carrers al voltant.
Accessibilitat adaptada per a tots i totes.
