Ceratonia siliqua – Família: Cesalpiniàcies
Característiques generals
És un arbre perennifoli, de capçada arrodonida, molt irregular, amb una alçària d’entre 5 i 10 m, i una amplada de capçada d’entre 6 i 10 m. El tronc és tortuós i l’escorça és llisa, de color marró vermellós. Les fulles són compostes, bipinnades i fan entre 10 i 30 cm, i els folíols, que fan de 2 a 7 cm, són de color verd fosc brillant per l’anvers i verd mitjà mat pel revers.
Floreix entre els mesos d’agost i octubre, amb les flors d’uns 2 mm, no vistoses, de color groc o vermellós, disposades en raïms de fins a 5 cm, els de cada sexe sovint en arbres separats, i sovint nascuts directament del tronc. Els fruits, les garrofes, són llegums coriacis de color violeta negrós a la maduresa i d’entre 5 i 25 cm de longitud, que maduren a l’estiu de l’any següent.
Usos
El garrofer es cultiva bàsicament pel seu fruit i les seues llavors.
La garrofa és dolça, no conté cafeïna ni els estimulants del cacau i és baixa en greixos i calories. I s’utilitza de diferents maneres: El fruit sencer s’utilitza en l’alimentació del bestiar equí, vacum, oví, cabrum i porcí. De la polpa s’obté farina que s’utilitza com a succedani del cacau (farina torrada de garrofa), en la fabricació de xocolata i pastissos; i també s’obté alcohol, sucre i certs productes laxants.
Curiositats
El garrofí, per les seues característiques estables de pes, antigament s’utilitzava com a unitat de mesura, ja que en un gram hi caben 5 llavors. Del seu nom en grec – keration – deriva la paraula ‘quirat’, que és la unitat de mesura utilitzada per pesar joies. Actualment, la unitat de mesura ha esdevingut virtual, però 1 quirat equival a 0’2 g, què és el que pesa de mitjana una llavor de garrofer.
El Garrofer de la Riba del Serpis
El garrofer es divideix en tres troncs a un metre del sòl. Te un forma natural, poc podat, decantant el pes de l’arbre cap a la riba del riu Serpis. Te una escorça sana i amb una notable producció de garrofes.
AFECCIONS: FERIDES: Únicament de poda, però molt importants. PUTREFACCIÓ: Tronc principal completament buit. OMBREIG: Mínim, per la caseta del costat del camí. BUIDAMENT DE TRONC: Total, aparentment degut a la poda realitzada a la rama direcció a Potries. Observacions: Fong blanc pegat a la soca. Presència de serradura dins del tronc buit (poca). Poda extrema en el tronc direcció Potries.
VIDA ASSOCIADA: Fongs tipus xampinyó a la base; líquens verdosos abundants i blanc-grisós menys abundant, sargantanes i varietats d’ocells.
ENTORN:
- NATURAL: Pegat al canó del riu Serpis. Sòl permeable i natural amb altres plantes com esparregueres (Asparagus acutifolius).
- ANTRÒPIC: Al costat del camí de la riba. Entre camps de cultiu i zona urbanitzada de baixa densitat
garrofer | |
Perímetre del tronc a 1.30 m | 3,62 m. |
Alçada | |
Amplada de la copa | 13,15 m. |
Etnobotànica i història associada:
Seguint el passeig des de la Figuera de la Casa Clara, vorem a la nostra dreta el riu Serpis. Abans d’arribar al Garrofer de la Riba del Serpis, podem parar a vore el grandiós partidor d’aigües de la Casa Fosca (La Ruta de l’Aigua), així com vore les restes d’un antic RiuRau (cultiu de la pansa).
Des de la zona s’observa el Serpis, el Molló de la Creu, el Mondúver, el Castell de Palma, La Cuta, la Casa Alfàs.
.- Descripció història GARROFER DE LA RIBA (Font: Juan Santiago)
.- RIU SERPIS. Paratge Natural
El riu Serpis i el seu entorn, entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, està declarat, per part de la Conselleria de Territori, Paratge Natural. Posseeix una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural. Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. Aquesta relació es manifesta, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, en els singulars sistemes hídrics derivats del riu i l’arquitectura per ells generada, o bé en el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques.
El riu està limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Així, el riu una vegada ha abandonat el seu angost pas per la zona muntanyosa, a través dels espectaculars paratges del barranc de l’Infern al Racó del Duc, arriba a la planura pel terme municipal de Vilallonga. És en aquest lloc on el riu s’eixampla i perd desnivell, a la vegada que va excavant un llit cada vegada més profund, amb amplis meandres que deixen espectaculars gorgs curulls de vida.
Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Barbus
bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis). De la vegetació de ribera que apareix al costat del llit del riu Serpis destaca el xop (Populus nigra) i en menys proporció l’àlber blanc (Populus alba), els dos caducifolis. Diverses espècies de salzes (Salix eleagnos, S.fragilis) estan també presents en alguns trams del riu, així com l’abundant baladre (Nerium oleander). Juntament amb aquest resulta fàcil trobar el tamariu o tamarinde (Tamarix gallica) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Seguint el curs del riu, abunden les formacions monoespecíficas de canya (Arundo donax) i, molt prop del corrent, apareix el canyís (Phragmites australis), un tipus de canya més estilitzada que requereix la presència d’aigua. Ocupant el mateix nínxol ecològic del riu és fàcil trobar l’espadanya o bova (Typha latifolia) i a la vora és freqüent vore els créixens (Roripa nasturtium-aquaticum), l’api bastard (Apium nodiflorum) i, engrunsant-se a favor del corrent, les espigues d’aigua (Potamogeton natans i P. pectinatus).
Accés a peu des de l’aparcament:
Si s’arriba en vehicle, el més recomanable és deixar el cotxe a l’aparcament del carrer Ferrocarril d’Alcoi i caminar els 350 metres fins al Garrofer. Cal anar amb compte quan es creue la carretera.
Si s’arriba en bicicleta o motocicleta es pot aparcar molt a prop del Garrofer
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 38.91353, -0.19932
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 38.91568, -0.20044
Accessibilitat adaptada per a tots i totes.