Hydrangea macrophylla
Característiques generals:
El gènere Hydrangea inclou plantes ornamentals, comunament conegudes com a hortènsies, natives del sud i l’est d’Àsia (concretament de la Xina, Japó, Corea, l’Himàlaia i Indonèsia) i d’Amèrica. La diversitat més gran d’espècies d’aquest gènere es troba en les zones de la Xina, Japó i Corea. La majoria són arbustos d’entre un i tres metres d’altura, algunes són arbres xicotets i altres són lianes que poden aconseguir els trenta metres enfilant pels arbres. Poden ser de fulla caduca o de fulla perenne, no obstant les més àmpliament cultivades, que són espècies de climes temperats, són de fulla caduca.
Les hortènsies produeixen inflorescències des de l’inici de la primavera fins a finals de la tardor; aquestes es troben agrupades en rams en l’extrem de les tiges. Cada flor individual d’hortènsia és relativament xicoteta; no obstant això, el desplegament de color està acrescut per un cercle de bràctees modificades al voltant de cada flor.
Les seues flors poden ser roses, blanques, o blaves, depenent en part del pH del sòl. En sòls relativament àcids, amb pH entre 4,5 i 5, les flors es fan blaves; en sòls més alcalins, amb pH entre 6 i 6,5, les flors adquireixen un color rosa; i en sòls alcalins amb pH al voltant de 8, les flors creixen blanques.
Usos:
L’hortènsia es cultiva des de temps remots com a planta ornamental al Japó, i des de mitjans del segle XIX també de forma extensiva en altres àrees del món amb climes temperats. És una planta ornamental molt popular pels seus enormes caps florals.
L’espècie H. macrophylla és la més àmpliament cultivada, amb prop de 600 cultivares coneguts. La poda regular evita que l’arbust cresca massa cap amunt, la qual cosa sol provocar que el pes de les tiges es faça excessiu, podent les puntes de les tiges doblegar-se cap al sòl i partir-se.
Fonts bibliogràfiques:
https://es.wikipedia.org/wiki/Hydrangea
