5.- Encens

Característiques generals:
Originària de l’Índia, forma part de la família de les Labiàcees. De creixement dreçat, a mesura que va creixent es torna penjoll, quan les tiges aconsegueixen uns 20 cm. Si se la deixa créixer penjant lliurement, arriba a aconseguir una bona longitud i volum. Pel seu alegre fullatge i el mode de creixement és idònia per a col•locar en una cistelleta penjoll, sobre un estant alt o bé en jardineres.

En aquesta planta destaca el seu compacte fullatge, compost de fulls oposades, de 5 a 10 cm de llarg, ovals o redones, voluminoses, amb els marges fistonats, de coloració central verda intens, mentres que els bords destaquen per ser irregularment blancs o de color crema. Sovint la part central té dos tons de verd, que sol ser verd fosc i verd grisenc. Eventualment les tiges es van tornant amb el temps rogenques.

Usos:

Pel procés de destil·lació de la seua resina s’aconsegueix la base per a l’encens comú (el de cremar) que es mescla amb elements incinerants per a major ignició.

L’encens és una planta que vam conéixer a Espanya gràcies als mercaders àrabs de l’època de les taifes. Molt prompte la comencem a considerar un símbol del bon auguri, probablement pel seu agradable aroma.

Els mosquits s’allunyen en quant s’acosten a ell. Per aquest motiu, és una excel·lent planta antimosquits.

Fonts bibliogràfiques:

http://plantayflor.blogspot.com.es/

http://archivo.infojardin.com/

https://www.jardineriaon.com/