11.- Moreres del Recinte Firal

Característiques generals

Arbre caducifoli exòtic cultivat, de forma arrodonida que pot arribar fins als 10 m d’alçada.
La seua escorça és grisosa i clivellada.
Les fulles són simples, asimètriques i tenen forma de cor allargat (ovada); tenen el marge dentat i de vegades estan dividides en lòbuls profunds. Són de color verd clar.

Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són molt menudes.

Els fruits són menuts i estan agrupats formant la móra. Són comestibles. Són de color blanc, rosat o purpuri.

Usos

La morera (Morus alba) és probablement l’arbre millor conegut de la Xina. El seu cultiu es remunta a l’antiguitat i segons la tradició, si-ling, l’emperador de Huangti (2.967 A.C.) va ensenyar a criar cucs de seda amb fulles de morera al seu poble.

Totes les parts de l’arbre (brots, fulles, tiges, arrels i fruits) són utilitzades en medicina tradicional xinesa des de fa milers d’anys per al tractament de diverses malalties, bé soles o com a components de preparats multi-herbes.

A més dels citats usos tradicionals, a Orient, de les moreres d’un any s’extreuen fibres tèxtils amb què es confeccionen diversos teixits.

La fusta de morera adulta és magrana, dura i duradora, resistent a l’atac del corc, de manera que sempre ha estat molt valorada en ebenisteria.

Curiositats

Àmpliament utilitzats els seus fruits en les zones muntanyoses d’Àsia Central, es va introduir a Constantinoble en temps de Justinià (s. VI) quan els monjos van portar el cuc de seda, per l’apreciada seda natural que va donar origen a la famosa Ruta de la Seda. El seu cultiu compta amb més de 4.600 anys per part dels xinesos, que guardaven gelosament el secret de la seua manufactura. Es diu que és l’arbre més llest per florir tard i ser el primer a fructificar.

Moreres del Recinte Firal

Les moreres del recinte firal són les restes del trasllat de l’antic carrer de les moreres. En l’actualitat només en sobreviuen quatre i el seu creixement viu (tant en la forma com a l’escorça) ha estat afectat per les notables podes. De fet, una de les moreres és un rebrot, ja que el tronc original ha mort.

AFECCIONS: FERIDES: Moltes i molt greus, totes degudes a la poda (sobretot la morera 4).

BUIDAMENT DE TRONC: Inicis. Observacions: Gran quantitat de deixalles al seu voltant.

VIDA ASSOCIADA: FONGS: Sí. RASTRES: Tots d’animals domèstics, abundants.

ENTORN:

• NATURAL: Gran superfície de sòl permeable.
• ANTRÒPIC: Enllumenat públic.

Etnobotànica i història associada:

.- Història de les MORERES (del cultiu de la morera a la comarca)

La desaparició de les moreres del paisatge agrícola valencià, després de l’epidèmia de pebrina que va assolar les produccions valencianes i europees a partir de 1854, va fer que es comencés a arrencar massivament les moreres que més tard substituirien per tarongers.

Però en aquell moment històric de caiguda de la producció sedera, quan s’extingien els tradicionals mercats de fulla de morera, de capoll o de seda filada i es tancaven moltes filatures, un comerciant tèxtil procedent de Nimes, Enric Lombard, contra la tendència general a l’abandonament de l’activitat, va establir a Almoines (la Safor), una filatura de seda: l’empresa Lombard.

En plena dictadura, un decret de 1946 va regular les zones sericícoles d’Espanya amb la designació de Lombard, SA, com l’única empresa responsable per a la zona valenciana i balear. Des d’aquell moment i fins a l’any 1975, l’empresa Lombard va tenir el control de tot el procés sericícola: des de les moreres, passant per la criança de cucs i acabant amb la filatura i posterior comercialització de les madeixes de seda.

Avui en dia, a poc a poc, les moreres, plantades per milers en els nostres camins, han anat desapareixent gairebé per complet del nostre camp visual. La fulla de morera, l’aliment únic per al cuc de seda, inseparable del paisatge i de la memòria de moltes generacions.

Accés a peu des de l’aparcament:

Accessibilitat adaptada per a tots i totes.