Xiprers (Cupressus sempervirens) – Família: Cupressàcies Palmeres datileres (Phoenix dactylifera) – Família: Arecàcies

Característiques generals
Xiprers:
Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada.
La capçada és estreta i punxeguda.
El tronc és recte; l’escorça és color marronós i s’esquerda amb el pas del temps.
Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i estan imbricades.
Floreix durant el març i l’abril.
Les flors s’agrupen en inflorescències; les masculines a la punta de les branques i les femenines en grups formant cons.
El fruit és un con arrodonit amb esquames; inicialment és verd, però va passant al marró a mesura que madura, acabant per ser fosc quan s’ha obert i ha deixat anat les llavors.
Les llavors són petites i cauen quan el fruit està madur, a la tardor del segon any.
Palmeres:
Aquesta varietat de palmera és una planta de les conegudes com dioiques. El seu tronc és únic, erecte i arriba a mesurar uns 30 metres d’altura amb un diàmetre de 50 centímetres. Està cobert per una escorça constituïda per les restes de les fulles velles, que s’assembla a les plaques d’una closca.
Les fulles són pinnades, espinoses i de grans dimensions, ja que poden mesurar fins a 5 metres de longitud. Són de color verd clar o com sol cridar-li, color glauc. Els folíols mesuren 80 centímetres.
Les inflorescències de la palmera datilera són erectes i ramificades. Les flors són bracteades amb 3 pètals i 3 sèpals, les masculines són de color crema i presenten 6 estams; les femenines se les reconeix pel seu color verd groguenc i amb estigmes que apareixen com retorçats cap al seu interior.
Usos
Xiprers:
El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris.
Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions d’ella poden utilitzar-se també en taules decoratives, pilotis, torneria, xapes de guitarres, etc.
Paravents en conreus hortícoles, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral respectivament.
Aplicacions terapèutiques, les més importants són: aplicacions al sistema circulatori, a reumatologia, a l’aparell digestiu i a dermatologia. S’utilitzen molt els gàlbuls madurs i les parts més tendres de l’arbre de què s’extreu un oli especial que va molt bé per tractar berrugues, hemorroides, varices i altres imperfeccions de la pell.
Jardineria, ús decoratiu possible en llocs de glaçades febles encara que l’estiu no siga càlid.
Palmeres:
S’utilitza molt com a planta ornamental.
Els seus fruits, els dàtils, són molt nutritius i constitueixen la base de l’alimentació de moltes regions del nord d’Àfrica, i sud-oest d’Àsia, pel que és un dels vegetals més útils del món.
La saba de la palmera produeix una beguda anomenada Lagmi, molt apreciada pels habitants dels oasis. Un peu dóna diàriament 15 litres d’aquesta beguda, però mor al cap de dos anys de tractament.
Les seues fulles s’aprofiten especialment amb destinació al Diumenge de Rams.
Dels dàtils s’extreu un líquid utilitzat com emol.lient per estovar i suavitzar les vies respiratòries. Ben madurs i bullits amb llet s’empren per estovar i suavitzar les vies respiratòries.
En èpoques de carestia econòmica s’han arribat a utilitzar els ossos dels dàtils com a substitutius del cafè.
Curiositats
Xiprers:
Podria ser que com és un arbre que sempre està verd i és en general majestuós i apuntant al cel, fet que ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció. Per això, en els cementeris en podem trobar, tant en l’entrada com repartits dintre el recinte.
Palmeres:
Aquesta palmera, molt important des de l’antiguitat, era considerada pels egipcis símbol de la fertilitat, els cartaginesos la van estampar en la seua moneda i en els monuments, i els grecs i romans la van utilitzar com a ornament per a les celebracions triomfals.
En la tradició cristiana les fulles representen la pau i recorden l’entrada de Jesús a Jerusalem.
Aquests fulls, anomenades simplement palmes, van ser en l’Antiguitat un símbol de la victòria. Es poden veure en gravats de medalles com indicació de la conquesta d’alguna ciutat.
Era costum a més atorgar un palmell als atletes i corredors de carros triomfadors.
Arbreda del Cementeri
L’arbreda del Cementeri està formada per 43 xiprers i 2 palmeres datileres.
L’arbreda es troba en bon estat de conservació. Molts es troben podats, però no excessivament. També, molts d’ells presenten a l’escorça, ferides grans a menys d’un metre; segurament de maquinària o vehicles (alguns amb grans zones sense escorça o amb escorça morta).
AFECCIONS: FERIDES: Molts arbres ferits al tronc a menys d’1 metre. FLUXOS D’ESCORÇA: Molts d’ells amb resina. OMBREIG: El propi de l’arbreda i principalment, els del centre de “la creu”. BUIDAMENT DE TRONC: No, però algun sense pràcticament escorça a la base.
VIDA ASSOCIADA: Diversitat d’ocells (caderneres escoltades) i abelles.
ENTORN:
- NATURAL: Sòl permeable en la major part, proper a la muntanya.
- ANTRÒPIC: Pegats a zones de vorera. Enllumenat públic, però que no s’encén habitualment a la nit. Cementeri situat entre camps de tarongers.
Xiprer més gros | Xiprer 2on més gros | |
Perímetre del tronc a 1.30 m | 1,54 m. | 1,41 m. |
Accés a peu des de l’aparcament:
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 38.91216, -0.18754
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 38.91188, -0.18745
Accessibilitat adaptada per a tots i totes.