Ulmus sp – Família: Ulmàcies

Característiques generals
Els oms o olms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis. Van aparèixer al període Miocè, fa uns 40 milions d’anys. Es van originar a l’actual Àsia Central i després es van escampar per tot l’hemisferi nord i van travessar l’equador a Indonèsia. Durant els segles XIX i XX, moltes espècies d’oms es van plantar com a arbres ornamentals a Europa, a l’Amèrica del Nord i en algunes parts de l’hemisferi sud, especialment a Austràlia.
Les fulles dels oms són alternes i serrades als marges, de manera simple o, més normalment, doble. Les fulles solen ser asimètriques a la base i acuminades a l’àpex. Aquest gènere és hermafrodita, amb flors apètales que són pol·linitzades pel vent, encara que les abelles les poden visitar. El fruit és una sàmara rodona que surt abans que les fulles i que fa la fotosíntesi.
Usos
Internament és utilitzat per tractar afeccions digestives com còlics, espasmes estomacals, síndrome de l’intestí irritable, gastritis i diarrea.
A causa de les seues propietats expectorants, s’ha utilitzat per tractar algunes malalties de l’aparell respiratori. L’escorça de l’om és molt recomanable d’aplicar per al tractament de malalties com la faringitis i la bronquitis, a més de ser molt bona per disminuir la tos. Les seues infusions també són efectives per mals de coll, amigdalitis, i per expulsar secrecions del nas.
Curiositats
Hi ha una llegenda que relaciona a aquest arbre amb Napoleó Bonaparte, segons la qual no va ser capaç d’engendrar a un fill home -que desitjava amb veritable ànsia- fins que va dormir una nit sota un om de gran envergadura.
Sempre ha estat considerat un arbre relacionat amb el poder, i en l’Edat Mitjana s’impartia justícia davall la seua ombra.
Omeda del Molí Canyar
Els 12 oms presenten una forma natural, notablement podats (forma “plomer”) i alguns dels quals amb una poda excessiva que fa perillar la subsistència del mateix arbre. La majoria estant lleugerament inclinats cap a l’Est, evitant l’ombreig de la mateixa arbreda. Tres oms es bifurquen a escassos 3 metres del terra, trobant-se l’om tercer i quart units a una altura des de terra compresa entre els 0,30 i els 0,75 m., presentant brots a la base i ixen del forat.
AFECCIONS: Les principals afeccions que es troben són les ferides per les fortes podes i els seus fluxos d’escorça derivats, a més de les fulles menjades per escarabats i erugues, que es troben en tota la copa.
A l’om nº 2 hi ha una franja seca del tronc que sembla ser un llamp que li ha impactat, recorrent l’arbre de dalt a baix.
VIDA ASSOCIADA: Tots els oms es troben infestats d’escarabats adults i larves d’escarabat o galeruca de l’om (Xanthogaleruca luteola). A més, es detecta la presència de rates penades, xeretes de cap negre i xitxarres.
ENTORN:
- NATURAL: La pròpia arbreda d’oms amb un Lledoner (celtis australis)
- ANTRÒPIC: Sòl impermeable, absència d’escocell i zona d’aparcament. Séquia subterrània molt a prop de l’arbreda (Séquia Comuna d’Oliva). Prop a camp de tarongers i a antiga carretera Gandia-Vilallonga.
Om 1 | Om 2 | Om 3 | Om 4 | Om 5 | Om 6 | |
Perímetre del tronc a 1.30 m | 1,23 m | 2,00 m. | 1,79 m. | 2,10 m. | 1,46 m. | |
Alçada | 13,57 m. | 22,06 m. | 19,74 m. | 22,40 m. | 15,57 m. | |
Amplada de la copa | 8,30 m. | 8,30 m. | 10,30 m. | 6,90 m. | 12,90 m. | 8,50 m. |
Om 7 | Om 8 | Om 9 | Om 10 | Om 11 | Om 12 | |
Perímetre del tronc a 1.30 m | 1,20 m. | 1,54 m. | 1,55 m. | 1,58 m. | 1,35 m. | 1,92 m. |
Alçada | 17,50 m. | 16,43 m. | 16,53 m. | 16,85 m. | 14,40 m. | 20,48 m. |
Amplada de la copa | 9,80 m. | 11,50 m. | 11,30 m. | 10,60 m. | 6,00 m. | 11,00 m. |
Etnobotànica i història associada:
Els oms són capaços de transpirar (evapotranspiració) fins a 2.000 litres d’aigua al dia. Per això sempre se’ls va utilitzar on hi havia necessitat d’evacuar l’aigua sobrant.
En èpoques passades, quan encara s’utilitzaven les sínies d’aigua, tirades per cavalls o ases, es plantaven oms prop d’elles, ja que se sabia que -a causa precisament a l’evapotranspiració- els animals respiraven millor.
“De l’om s’aprofita tot, fins a l’esperit.”
Els oms han aportat a l’ésser humà tot tipus de productes. Des de farratge a fusta, passant per remeis medicinals o fins i tot connexions amb el món dels esperits. El farratge és un dels regals més pràctics: les fulles de l’arbre són riques en proteïnes, midó i minerals i molt apreciades pels animals de granja. La fusta, a més, es va utilitzar durant segles per a carros, mobles, canalitzacions… fins i tot era considerada l’adequada per a les portes dels temples a Grècia.
Amb l’escorça de l’om preparaven els indis nord-americans infusions per tractar tos, refredats o febre i algunes tribus creien que alleujava els dolors del part. La connexió espiritual entre l’home i l’om també ha estat rica. Se’ls associa amb les fades i a Grècia es plantaven en cementiris. Hi ha llegendes escandinaves que diuen que en els seus forats estaven les portes que unien el món terrenal amb el dels morts.
EL MOLÍ CANYAR
El molí d’Anyat apareix documentat com a fariner des d’almenys el segle XV, i així degué ser fins a la seua ampliació i transformació entre la fi del segle XIX i el començament del XX, coincidint amb la construcció del ferrocarril Alcoi-Port de Gandia, denominant-se aleshores molí Canyar. Ha estat vinculat durant segles a una influent família de lletrats i funcionaris de la Font d’En Carròs, els Aynat. Considerem que el vell edifici degué ser substituït per un de nova planta que s’adaptaria a les exigències de transformació de l’època i que estilísticament respon a les característiques de l’arquitectura eclèctica de la fi del XIX, però mantenint l’estructura subterrània original de contacte amb l’aigua procedent de la séquia comuna d’Oliva. És un dels pocs molins hidràulics integrats en la xarxa de regadiu que tenia una bassa d’acumulació d’aigua, just abans de l’entrada d’aquesta al cup. En aquest nou edifici, a més de mantenir els mecanismes per a la producció de farines, s’incorporen els propis per a l’espellofament i emblanquiment de l’arròs, així mateix s’instal·len turbines elèctriques i també màquines de vapor i gas-oil per a la provisió d’energia. Un conjunt fabril característic de l’època, on es disposen amplis espais residencials per a les famílies que treballen en la indústria al costat de les dependències administratives i d’oficines, fins i tot es localitzen tallers per a l’estampació dels materials de l’envasament de la producció, sobretot de l’arròs. Amb posterioritat s’ampliarà la indústria amb una fàbrica de gel, adossada al mur nord al costat de la via del ferrocarril, que cobria les necessitats de proveïment de gel per ferrocarril tant d’Alcoi com de Gandia. Aquest vell molí després de molts anys d’abandó presenta hui un esplendorós aspecte transformat en un establiment hostaler que rep el nom de Molí Canyar.
Molt a prop de l’omeda es troba l’antiga caseta guardaagulles del ferrocarril Alcoi-Gandia.
Accés a peu des de l’aparcament:
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 38.91877, -0.19228
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 38.91936, -0.1922
Accessibilitat adaptada per a tots i totes.