Ficus carica – Família: Moràcies

Característiques generals
Arbre de fulla caduca del gènere Ficus, que té més de mil espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.
La figuera és monoica en els individus silvestres, que s’anomenen cabrafigueres o cabrafigues (figueres femelles), i dioica en les races conreades. La cabrafiguera viu a les roques de la regió mediterrània i requereix per a la maduració dels fruits el concurs d’un insecte himenòpter, Blastophaga psenes que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix.
De 5 a 10 metres d’alt, té una capçada ampla, fa una flaire característica i conté làtex. L’escorça és grisenca, i les fulles, palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors).
Floreix del febrer a l’abril, amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós, anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant l’agost, el setembre i l’octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat figaflor o bacora.
Usos
Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Curiositats
Entre la gran diversitat de figueres valencianes, la figa de més renom i anomenada és la bacora, albacor o figa-flor, una figa gran, molluda, estovada, aquosa i refrigerant, que té l’avantatge i el privilegi de ser una figa molt primerenca, una fruita de temporada, una filla en saó de la fresca llum dels matins de juny.
De bacores en fan moltes figueres, més o menys abundants o bones, però la figuera bacora o bacorera per excel·lència és la figuera negra. En general, la figa que gaudeix de més prestigi entre els llauradors és la napolitana o, com sol dir-se, la poletana, una figa de color roig fosc esplèndida; però qui encara guarda com una relíquia darrere casa o en un cantó del bancal una figuera burjassot negra, la prefereix a la poletana. Per a d’altres les millors són les figues blanques com ara la blanca vera o la de Pamis o la de la gota de mel o gina, que és divina i avança sovint algunes bacores molt bones. Sempre batejades amb noms entendridors i evocadors, es tenen per útils entre les figues blanques, la tendraleta, la d’ull de perdiu, la de sang de rossí, la burjassot blanca, la xafarina o la garsalina, una de les més primerenques. La figa cameta, la de mosset, la sejola, la peludeta i la ruscina són altres figues negres o colorades, com la verduna, la verdal, la verdaleta i la vernesca o verdal d’Oriola, una de les més volgudes i la més tardana junt amb les figues ratlladetes o de carabasseta.
La Figuera de la Casa Clara
Només queda una de les dues figueres del partidor d’aigües de la Casa Clara. Una figuera tombada, amb un tronc en arc, de figues blanques.
AFECCIONS: FERIDES: Abundants, per vandalisme i poda. BRANQUES FRACTURADES:Abundants però no presents ni sobre l’arbre ni a terra. PUTREFACCIÓ: Tronc principal complet; inici en troncs i rames secundàries. FLUXOS D’ESCORÇA: Presència de “semblant a serradura” marró obscur i humida en tronc direcció al Molí Canyar. OMBREIG: La Casa Fosca de vesprada i dos arbusts plantats al sud. BUIDAMENT DE TRONC: Tronc principal completament buit, amb escorça despresa i podrida. Observacions: Presència d’insectes xilòfags davall l’escorça en despreniment. No s’observa l’insecte, sí els canals en el tronc davall l’escorça i les defecacions (‘serradura’fina marró obscura). Presència de larves/pupes blanques i planes davall l’escorça solta, com teranyina.
VIDA ASSOCIADA: FONGS: Segurament en tronc buit, però no observat. Hi ha taques disperses blanc-grisoses que no són líquens. EPÍFITS I HEMIPARÀSITS: Aparentment 2 tipus de líquens, un verd-grogós intens amb molt de relleu i un gris-verdós amb poc de relleu. FAUNA (Observada): Formigues. FAUNA (Escoltada): Ocells als voltants. RASTRES: Excrements d’aus (possiblement merles entre d’altres) i figues menjades. Observacions: Les rames presenten molt de corcó, detectat per abundant presència de ‘serradura’groga molt fina sobre les fulles; només en rames fines i velles o mortes.
ENTORN:
- NATURAL: Proper al Serpis, envoltat de camps i entre dues Séquies.
- ANTRÒPIC: Entre dues séquies i un sequió. Zona d’esplai sota les figueres. Envoltades de camps de cultiu de tarongers, en producció i abandonats. Pegada a la Séquia d’Oliva i al sequió que travessa la Séquia d’Oliva per damunt. Sòl permeable, tela anti-herba i grava fina.
figuera | ||
Perímetre del tronc a 1.30 m |
|
|
Alçada | ||
Amplada de la copa |
Etnobotànica i història associada:
Tradicionalment la gent del poble i passejants han agafat figues. L’arbre es troba entre dues séquies històriques i enfront de la Casa Clara. Des de l’entorn s’observa el Molí Canyar, el caixer del Serpis i la casa de la Parà. També el Molló de la Creu, el Mondúver i el Ventura.
.- El partidor d’aigües de LA CASA CLARA (La Ruta de l’Aigua)
La Casa Clara, és una singular construcció que esdevé element clau per la funcionalitat del sistema, són als partidors on es verifica la correcta divisió de l’aigua disponible. És per això que mantenen una estructura hermètica i tancada per tal de garantir el seu funcionament, on només té accés la persona responsable i encarregada de la correcta distribució de l’aigua en el sistema. Contrasta la rellevància i significació dels partidors al conjunt de la xarxa hidràulica, i la seua concepció arquitectònica pràctica, senzilla i elemental. El caixer de la séquia s’eixampla abans d’arribar a l’edifici perquè l’aigua hi arribe el més encalmadament possible. La construcció, de planta rectangular. A ambdós extrems uns enormes carreus de pedra articulen obertures adovellades, que coincideixen amb l’entrada i l’eixida de l’aigua. Aquestes obertures, fins fa pocs anys, apareixien tancades per mitjà d’imponents reixes de ferro forjat. A l’altura de l’accés a l’interior de l’edifici, on se situa un element fonamental, el banc corregut de pedra assentat al fons de la séquia, que serveix per a dividir el cabal hidràulic de la séquia principal o mare. Els espais que queden entre els blocs de pedra del banc són les anomenades portes. El partidor transforma en una quantitat real d’aigua el dret que té cada parcel·la de terra de regadiu respecte a la resta. Com que l’aigua ve a nivell dins del partidor sempre passarà per cada buit la part proporcional que li correspon en relació amb el total disponible. És a dir, en època de sequera vindrà menys aigua per la séquia, però per cadascun dels buits o portes passarà la mateixa quantitat d’aigua. És un sistema just i equitatiu. Si tenim present que el sistema de distribució proporcional de l’aigua és originari del món musulmà i es va mantenir després de l’ocupació catalanoaragonesa, considerem que aquest partidor ja devia existir abans de la conquesta a mitjan segle XIII.
Accés a peu des de l’aparcament:
Si s’arriba en vehicle, el més recomanable és deixar el cotxe a l’aparcament de l’entrada del poble i caminar el 380 metres fins a la Figuera. Cal anar amb compte quan es creue la carretera.
Si s’arriba en bicicleta o motocicleta es pot aparcar al mateix lloc de la Casa Clara, la qual disposa d’un aparca bicis, a més d’una zona amb taules i bancs.
Situació:
Coordenades GPS de l’aparcament:
X, Y: 38.91606, -0.19584
Coordenades GPS de l’arbre:
X, Y: 38.91872, -0.19449
Accessibilitat adaptada per a tots i totes.